lunes, 31 de agosto de 2009

BILL VIOLA I EL DIÀLEG AMB UN MATEIX

A partir d’una contínua indagació sobre els interrogants que planteja la condició humana i la seva relació amb el món, l'artista Bill Viola ha creat una de les obres més personals de l'art contemporani i el seu treball transmet preocupacions constants que conviden a l'espectador a una recerca de la seva vida interior i a repensar les seves relacions amb l'ambient que l'envolta.

Les imatges del millor videoartista del moment es mouen entre l'ambigüitat de l'elevació espiritual i el reflex d'allò real. I és que a finals del anys 90, Bill Viola estava abrumat per totes les imatges transcendents i sense connexió amb allò real, amb el món actual, que l'envoltaven. Inspirat per la literatura mística, s'interessa per quelcom que els místics coneixien com ningú: el contacte amb el propi ésser com a experiència transcendental.
La seva obra és fruit de la seva necessitat de trobar una solució al conflicte existencial de l'home amb el seu entorn, com els seus treballs sobre les imprecisions en paisatges desèrtics, on la seva obra s'orienta cap a una captació sensible de la realitat exterior. Les imatges plasmen l'accentuada identificació de l'artista amb els paisatges desèrtics que passen a conformar per a l'autor la millor representació d'estats mentals interiors. "El paisatge pot existir com a una reflexió sobre les parets internes de la ment o com una projecció d'un estat interior sobre l'exterior. Els espais oberts i planers es presten a un monitoratge més clar del món interior subjectiu. Els espais urbans contemporanis parlen sense parar... removent les suggerències de l'exterior, les veus dels estats interns es tornen més intenses i clares".
A les obres de Bill Viola, l'experiència estètica resulta anestèsica i en comptes de ser un contacte amb la realitat, aquesta queda bloquejada, com si els nostres sentits quedessin sobrestimulats. Hi ha qui critica aquesta forma contemplativa i passiva de veure l'obra d'art: "davant la que l'espectador manté una actitud de veneració distant per una banda i de confiança en fondre's amb ella sense esforç, per una altra, ignorant que la recepció de l'art suposa un procés d'apropiació i, per tant, d'esforç, aprenentatge, competència."
Aquesta forma de mostrar-nos les seves obres produeix una partició d'allò sensible, consistent en fer visible allò que no ho era, en escoltar com a èssers dotats de la paraula a aquells que no eren considerats més que animals sorollosos. Les imatges de Viola estan lligades a una forma de veure que no requereix cap tipus d'esforç de l'espectador per descobrir un tipus de coneixement i, alhora, són l'únic mitjà per fer visible allò invisible.

Absorbit en la tasca conscient de crear imatges per als demés, Viola troba en l'inconscient la via cap a un diàleg amb la interioritat.
+ informació, aquí i aquí. Imatges d'aquí.

1 comentario:

Antic&Chic dijo...

Aquest artista és inspirador, la contemplació de les seves obres et canvia per dins, no et deixa indiferent... Simplement és genial!