miércoles, 17 de junio de 2009

MAN RAY: LE RETOUR A LA RAISON (1923)

Neix a Amèrica (Philadelphia) el 1890. El seu nom significa “Home llamp” i ja ens mostra el que vol ser; velocitat, llum... Un dels grans representants de les primeres avantguardes.

Rebutjava la petjada del pintor. Creia que l’obra havia d’anar sempre per sobre la intervenció humana; evitava a tota costa evitar que es notés, en les seves obres, la seva pròpia mà.

Per ell és la victòria d’allò conceptual sobre el treball artesà i fins i tot pinta algunes teles evitant sempre de tocar-les.

Aquesta que penjo aquí és una de les poques pel·lícules que es conserven.

El vídeo es diu Le retour a la raison (El retorn de la raó) i té una durada de 3 min i es de 1923. No s’ha de mirar de la mateixa forma que un mira una pel·lícula de diumenge a la tarda sinó com qui mira per primera vegada una pantalla. Es una rebel·lió: no explica cap història, no s’ha d’entendre res, només mirar el joc de la llum i les formes. Res més. El propi artista ho classifica amb el terme de “cuina fílmica”, hi posa xinxetes, sal, pebre...damunt d’una cinta fílmica com si cuinés i dona un resultat abstracte de la pel·lícula.

Abstracte del tot? Doncs no, és ben senzill reconèixer els objectes utilitzats. Un dels debats del moment i també d’ara es si pot existir l’abstracció en un suport fílmic tant condicionat a les 4 dimensions.

video

Els creadors d’avantguarda són els artistes que van a la recerca de nous horitzons, d’innovar artísticament. Sobretot pel que fa a la difusió de les obres. A més es comencen a preocupar per totes les característiques de recepció i creació de les obres. Per tant, es preocupen per tot el procés artístic. El mercat capitalista dona lloc a la industrialització de l’art i la cultura i cal que les avantguardes hi tinguin lloc. S’inaugura una nova xarxa de galeries i de sales d’exposició allunyades del ordre oficial i acadèmic que de forma paral·lela encara treballa.

Avui dia i després de l’últim gran boom de ventes dels anys 60 i 70 del s. XX, les formes de distribució i comercialització han quedat apartades per part dels propis artistes. Una de les noves formes de l’art més actual és que ja no només fuig de les normes que l’acadèmia imposava a les primeres avantguardes sinó que també es fuig dels lligams que el mercat pot arribar a sotmetre.

Meri Gil.

No hay comentarios: