domingo, 10 de mayo de 2009

L’INUND´ART decepciona

Com a artista, estava molt interessada en conèixer el festival abans de presentar la meva sol·licitud, de manera que vaig assistir al primer dia i a la inauguració. Per als qui no vau assistir i per a aquells que encara no heu participat, us comento què em vaig trobar.



En primer lloc, al llarg de la Rambla havien unes tanques, d’aquelles que trobem a les obres, i un fil amb uns papers que penjaven enganxats amb celo. Semblava que la Rambla estigués en plena restauració... Aquell trist panorama en realitat era el suport de la majoria dels artistes plàstics del festival i, els papers, eren la imatge del festival, tot i que semblava un treball de manualitats de parvulari. A aquell context cal afegir l’obligació dels artistes a vigilar el muntatge durant una hora, el dia i l’hora que l’organització t’indica, a més d’haver de muntar i desmuntar cada vegada...



Respecte a la inauguració, independentment de la qualitat dels espectacles (que deixaven molt que desitjar), em va sorprendre la felicitació que van fer als organitzadors de l’INUNDART, per “la seva capacitat de coordinar 300 artistes”. Coordinar? Però si els artistes s’ho fan tot ells! No poden ni pagar a vigilants o facilitar uns mitjans més adequats? A més, els organitzadors obliguen als artistes a participar de tots els debats i trobades d’artistes, mentre la ciutadania ha de pagar per poder assistir...



Però no oblidem la inauguració, perquè allà em vaig trobar una escena encara més trista: al cartell anunciaven que convidaven a un “cocktail-pop”, però ens vam trobar un para-sol amb rodes, vestit amb una tela vermella i amb un cap al damunt que simulava un “pop” (l’animal!). Al final dels tentacles, apareixien uns sortidors i un paper indicava: “Cocktail-pop. Aportació d’1€, que el pop també està en crisi”. Se’m va encongir l’ànima de la vergonya! Però si ja era penós, van aparèixer uns personatges que es van col·locar un pop mal fet al cap (sense comentaris).



Quan consultes les notícies de l’esdeveniment, només en parlen de la llista d’activitats, sense entrar en valoracions. Però si llegiu els comentaris dels ciutadans, trobareu dues paraules que es repeteixen: “collonada” i “cutre”. Efectivament, hem d’agrair als organitzadors de l’INUNDART que amb la seva difusió de l’art, amb la seva forma d’acostar l’art a la ciutadania, la gent ara pensa que l’art contemporani és una collonada. I us asseguro que a mi no em trobareu allà!

Cèlia Izquierdo
http://celiaizquierdo.blogspot.com/

7 comentarios:

Meri Gil dijo...

Hola Cèlia, em sembla que si no hi ha massa comentaris per part de cap de cap expert o organisme oficial es per allò de "corramos un tupido velo". Es veritablement lamentable la organització i la imatge que donen de l’art contemporani a l'Inundar't però, clar, que pots esperar d'uns monitors d'esplai?

A mi aquest tipus de "celebracions" semi-infantils em transporten als meus anys de colònies amb l'escola i ho trobo divertit però m'indigna que es posi la medalleta (la chapa el aquest cas) d’ART al que es fa.

Ho sento però la meva impressió es que no en tenen ni la més remota idea de que és, en profunditat, l’art contemporani (i jo diria que d’altres èpoques tampoc massa). Els convido a llegir a la sociòloga francesa Natalie Heinich, “El triple joc de l’art contemporani” on poden començar a fer-se una petita idea del que estan proporcionant. Si els jocs de cucanya no els donen el temps lliure pertinent, també poden fer una ullada a aquest modest article: http://aikijuanma.net/wordpress/?p=125

Afortunadament, i en aquest punt discrepo de la teva opinió, a l’Inundart hi ha un petit tant per cert de mostres culturals, artístiques i de disseny molt interessants i d’altres, que tot hi ser un pel mediocres, no deixen de ser agradables de veure. Excel•lents em van semblar les actuacions del dissabte (excepte la insulsa i poc original performance de Mireia Zantop, el seu “vestit de fada” i les seves paraules impronunciables) on destacaria, de fet ja ho faig al bloc, l’espectacle Polipaleta! També em va agradar molt “Ètica i moral” de Jordi Jarqué, el muntatge de fotografies eròtiques... i algunes coses més però com que no tinc imatges de res del que vaig veure prefereixo deixar estar.

Vaja, que hi farem... Realment penso que a Girona fa falta i seria de gran interès unes jornades con les que l’Inundart proposa però amb un urgent canvi d’organització que li doni la rellevancia pertinent i que deixin per un lloc més adient salvar el riu Ter, els pops, la venta de joies i les rues de tambors i malabars que ja cansen... Es necesari promoure un canvi de percepció de l’art dels mostres dies que no m’estranya gent ni mica que sigui la de “collonada”

Nota: Potser els organitzadors son els mateixos que porten també el Festival d’art contemporani de Madremanya on l’únic interessant es el disseny dels cartells i els flyers...

Pere dijo...

Només comentaré dues coses molt breus:

1)Inund'art no té res d'art contemporani, així que no és valida la comparació que hi fas.

2) Els gustos estètics cadascú se'ls escombra a casa seva, però el disseny del cartell i tot plegat és 1000 vegades millor que alguns que es pengen per Girona, com per exemple, el xurro (de merda) que han fet ara pel temps de flors...

3) Si, és una vergonya que s'hagi de vigilar la expo els propis artistes.

4) La tanca de la rambla és una cutrada, si, el pitjor de tot és que és l'exposició que veu més gent i per això s'acaba associant aquesta part amb tot el festival, però a la casa de cultura el nivell era molt bo i els actes en directe també.

5) I com sempre, es podria també criticar el pressupost de l'ajuntament en temes d'art, tan de "Músiques religioses" i "temps de floretes"...

isr dijo...

Yo tambien encuentro que lo de l'Inundart es una cutrada de primer orden.

Desde las vallas que habia en la Rambla, hasta el que vendia joyas en la Plaza Catalunya.

No me estraña que con eventos como estos, que tienen por objetivo acercar el arte a la gente, la gente salga pitando cuando escuchan la palabra a arte contemporaneo.

Por parte de la seleccion de artistas las cosas no se puede decir que sea para tirar cohetes. Salvo algunas obras meritorias, la mayoria no son para tirar los cohetes, Casa de Cultura incluida.

A mi que me perdonen pero si se organiza un evento de arte con artistas actuales, el tipo de arte es contemporaneo. Salvo que la consideremos simplemente una muestra de artesania actual.Yo creo que la proxima vez tendrian que colgar cuadros solos de la Garrotxa y de barquitos.

Con respecto a otros eventos organizados por el Ayuntamiento, se puede decir que en las Musicas Religiosas se traen a artistas solventes y de prestigio, o la exposicion de flores sirve para fomentar el turismo. La verdad es que si comparamos el carte de l'Inundart con el de las flores a mi me perdonen, pero no hay color, el de "Temps de Flors" tiene unas cualidades esteticas mucho mayores. Aunque responda a una estetica mas moderna y cercana a la abstraccion

Antic&Chic dijo...

Tal i com indicava a l'article, és una sensació i una opinió que faig com a artista plàstica anteriorment interessada en participar en aquest acte.
- Respecte al pressupost de l'ajuntament, que no es queixin, que reben subvencions de l'ajuntament, diners de la diputació i de la generalitat...
- Respecte a la qualitat dels artistes, només vaig fer esment als espectacles de la inauguració que es va fer al vespre...
- La crítica dels papers era per la forma de penjar-los, no per la imatge; de totes maneres, a mi també m'agrada més el cartell de les flors que el de l'inundart!!!

Tònia Bauçà dijo...

Jo hi vaig participar en una exposició col·lectiva a la Casa de Cultura. Vaig haver d'anar a vigilar les expos de la Rambla, algunes de les quals em van semblar molt interessants (les de fotografia). És veritat que la manera de penjar-les no era la més adequada. Tinc companys que es van passar l'hora procurant que no caiguessin les fotos. Jo vaig tenir més sort: a la meva hora el vent ja havia amaïnat. Però el que més em va doldre va ser que la Casa de Cultura (no sé si a la Mercè també) tingués uns horaris d'exposició inexistents. Després de penjar els treballs, vaig anar dues vegades a veure com anava i m'ho vaig trobar tancat, quan al programa deia que l'horari era de tot el dia. I suposo que com jo altres persones s'hi devien trobar. Realment hi havia exposicions interessants i em vaig perdre els curtmetratges, cosa que em va empipar moltíssim. A part, quan vaig demanar explicacions, senzillament em van contestar amb: "No, ara està tancat". I per què? "Perquè el diumenge es tanca", per exemple. Coses així...

Octopus dijo...

Hola, en primer lloc, enhorabona pel bloc, que l'acabo de descobrir.
Entrant al tema en qüestió, no difereixo gens de la tònica de la resta de comentaris. En tot cas afegiria una ingènua i pàmfila nota d'optimisme, que ni tan sols sé com conservo a la vista del tarannà cutre-burgès al que ens té acostumats aquest consistori i resta d'administraicions.
La nota d'optimisme versa sobre el futur. Vaja, que espero que les cagades d'enguany serveixin d'experiència i facin saltar la neurona que ha pensat com havia de ser aquesta quarta edició.
Però, com dic, no sé ni com conservo aquest optimisme després de, en aquest cas, quatre edicions d'Inundart. I és que dir allò de "a veure si a la cinquena va la vençuda" queda massa forçat, oi?

No em queda un altre remei que reclamar-vos que m'acompanyeu en una tàntrica visualització d'un futur millor :-P

Tautologies a part, vull afegir la meva més enfurismada crítica cap a la part musical del festival, ni que sigui perquè els altres comentaristes no n'heu parlat. Cosa cutre allà on n'hi hagi. Sonava un desastre. A mi que em perdonin, però jo a l'auditori de La Mercè he gaudit de concerts meravellosos de tots els estils i condicions acústiques. Fins i tot coses de poc pressupost, com el recent homenatge a Miquel Bauçà (el passat mes de febrer) va sonar de collons: en aquella ocasió en dues hores van pujar una vintena d'artistes diferents entre dos escenaris (un al claustre i un altre a l'auditori) i tot va anar raonablement bé.
En canvi els concerts de l'Inundart han estat caòtics i infumables. No em fico amb la qualitat dels músics perquè és impossible fer-se'n un judici. El divendres la penya va fugir espantada als vint minuts de concert.

Una presa de pèl.

Meri Gil dijo...

Hola Octopus, ens tornem a trobar jeje i hola a tothom!

Només volia comentar que en general, vist des de fora, em va donar la sensació d’una colla de persones (bé, realment 3-4 colles) que fan la seva i si hi ha qui també s'hi vol unir, doncs res, que vingui! Aquesta falta de serietat crea diferències entre els "coneguts" que son una mica més ben tractats, que els "no coneguts".

No crec pas que aquesta diferencia de tracte es doni per favoritismes concients però si per que no hi ha un projecte sòlid al darrera capaç de gestionar aquests 300 artistes que gestionen conjuntament. Potser haurien de retallar una mica amb tanta gent i millorar el tracte i el servei. Per entendre’ns...

Buscant per internet critiques de l’Inund´art una s’adona que es una mostra d’amistats i bons rotllos que tampoc pretén millorar per que el que interessa, tant als participants que cada any son els mateixos i els organitzadors, és fer-la petar mentre un fa unes birretes. Jornades d’art? Home, es que no donen subvencions per fer una trobada anual només de “coleguilles”. De debò busqueu comentaris de l’inund’art... ho entendreu tot. Bueno, també hi ha qui ho critica i amb alguns comentaris puc dir que nosaltres ens quedem curts!

Per cert, amb això de l'Inund'art no hi havia hagut mai tant debat al bloc!! :D